Síntesi final

Sé que estic corrent el risc que la meva síntesi final no s'accepti dins del tancament del bloc donada la seva data, però si la faig ara és perquè m'ha estat del tot impossible fer-la abans.
Bé, de la mateixa manera que vaig começar seré sincer dient que m'ha costat, i molt. Assimilar els continguts d'aquesta assignatura així com fer els exercicis plantejats per en Xavier m'ha resultat una pendent amb molt de desnivell. Si ha estat així és perquè a diferència de molts dels meus companys jo partía de zero. El meu nivell pel que fa referència a les noves tecnologies abans de començar l'assignatura era molt baix i això m'ha suposat una dificultat bastant gran.
Ara que ja hem acabat el primer quatrimestre, me n'adono dels coneixements que he assolit i sigui com sigui me n'alegro d'haver pogut crear un bloc i fer-me'n càrrec, d'haver pogut fer exercicis de manera independent tenint en compte el meu nivell així com d'haver pogut fer treballs en grup utilitzant sistemes absolutament nous per a mi.
Abans de començar aquesta assignatura era bastant escèptic pel que fa a la utilització de recursos tecnològics a l'aula, però ara, després d'haver-se'm mostrat d'una manera més didàctica, me n'adono que la seva utilitat és evident.
D'entre tots els exercicis que hem fet a classe i a casa, si n'hagués d'escollir un parell escolliria primer el de l'anunci. Està clar que els anuncis ens rodegen i que exercèixen un pes important a les nostres vides. De manera inconscient ens marquen i ens guien a fer coses que de no ser per ells no ens plantejaríem.
El segon exercici amb el que em quedaría sería probablement el de territori tot i ser compartit amb l'assignatura de COED. Crec que amb aquesta pràctica s'ha vist que hem sigut capaços d'intereccionar dues assignatures i també de veure fins on erem capaços d'arribar.
L'última apreciació que m'agradaria fer és: el temps passa volant.

Territori

Ahir dia 21 de Desembre el meu company Sergio Ramírez i jo varem exposar davant de la classe partida de COED i GTIC així com la professora Lluïsa Cirera i el professor Xavier Àvila la investigació sobre "territori". Personalment crec que ens en hem sortit prou bé sobretot si tenim en compte la meva dificultat evident per parlar en públic. Concensuadament vam escollir les platges de Tarragona donada la facilitat que ens suposava desenvolupar un tema específic de la meva ciutat (Tarragona).

Guió:
Les platges de Tarragona.
- Introducció.
- Platges de Tarragona: Situació. Aigües. Costa Daurada. Infrastructures.
- Les Platges de Tarragona tenen Banderes Blaves:
Distintiu que es dona a 30 països.
Respecte del medi ambient.
- Activitats en aquestes platges:
Pesca.
Submarinisme.
Futbol
Surf.
Vela.
Voleibol.

Explicació de les platges de Tarragona:
Platja del Miracle.
Platja de l’Arrabassada.
Platja de la Savinosa.
Cala Romana dels Capellans.
Platja Llarga.
Cala Fonda.
Roca Plana.
Platja de la Mora.

- Vídeo de la platja de l’Arrabassada.

Recitació, "Qui ets tu?" i debat

El dia d'avui ha estat probablement un dels dies més complicats per mi en el que portem de curs. Enfrontar-me davant la classe per recitar, desenvolupar el "Qui ets tu?" i debatre sobre la religió a les aules amb els meus companys ha esdevingut per a mi una veritable odissea.
A les 8 del matí, fet un flam, partia des de casa com Odisseu des de Troia sense saber com arribaria a bon port. I ara, a casa, em sento com si hagués arribat a la meva personal Ítaca, des d'on veig les coses d'un altre color.
Les observacions de les recitacions dels meus companys m'han resultat complicades donada la situació de nervis en la que em trobava. Tot i això crec que he pogut fer unes valoracions prou objectives i decents.
Pel que fa al debat, crec que cada grup ha sabut adoptar una actitud correcta i respectuosa envers l'equip contrari. És evident que la religió és un tema tan ampli com controvertit i amb el que s'ha d'anar amb molt de compte.
La meva postura respecte l'etern dilema sobre l'existència o no de Déu no va més enllà de res que no s'hagi dit a hores d'ara, però crec que existeixi o no, ens és d'utilitat.
J.S. Mill deia que la religió és una ficció útil. En si és una ficció o no no m'hi poso però crec que útil si que ho és.

Debat: la religió a les aules

El proper dia 21 de Desembre el grup format pels següents integrants: Toni Ruiz, Sergio Ramírez, , Cristina Valera, Martí Villegas, Àngel Caloca, Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz González, Oscar García, Laura Navarro i jo l'Adrià Miquel debatrem sobre la religió a les aules.
Principalment destinaré els meus aproximats dos minuts que se'm permet parlar a intentar explicar perquè la religió s'hauría d'integrar dins les ciències socials.
A continuació us he adjuntat una declaració que em sembla d'important rellevància i que cal tenir en compte:

DECLARACIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ
Les escoles associades a la UNESCO de Catalunya, a través del seu seminaripermanent sobre l’ensenyament de la religió,CONSIDEREN QUE:
1. L’educació ha de facilitar el coneixement d’aquelles manifestacions que la humanitat, al llarg de la seva història, ha anat generant a la recerca deresposta a les preguntes que tradicionalment s’han considerat religioses: qui som?, quin sentit té la vida?, què hi ha després de la mort?, què cal per ser feliç?, per què hi ha gent que dóna la seva vida al servei dels altres?
2. Una educació global no pot ignorar el fet religiós ni l’estudi de l’estructurauniversal de totes les cultures i religions, la qual constitueix una de lesprincipals fonts d’inspiració dels veritables valors. Més de la meitat delshumans confessen professar alguna religió i que aquesta orienta i dónasentit a la pròpia existència. No es pot ser analfabet en relació a aquestafaceta de la cultura humana.
3. La irrupció de la diversitat ètnica en la vida quotidiana qüestiona el plantejament actual de la classe de religió a les escoles. Cal una profundaactitud de valoració i de respecte per a qualsevol opció vital.
4. La formació en una fe concreta no pertoca a l’escola, sinò a les diverses comunitats confessionals

I PER TANT PROPOSEN QUE:
1. La Cultura religiosa sigui present en el disseny curricular, segons una nova manera d’entendre l’aconfessionalitat: una aconfesionalitat capaç d’estudiar les qüestions comunes a les diferents religions i de respectar-ne les particularitats. No es por excloure una experiència humana que ha deixat signes visibles i palpables del seu pas i ha llegat a la humanitat un patrimoni que les diverses generacions han admirat. Aquesta presència podria tenir diverses modalitats:
a) Programa de “cultura religiosa” entesa com eix transversal.
b) Ensenyament de les religions des de la matèria actual de Religió,amb una visió oberta que reculli els trets integradors de totes lesreligions.
c) Ensenyament de les religions integrat a l’àrea de les ciències socials.
d) Crèdits variables de cultura religiosa (a secundària).

2. L’alumnat no es divideixi de manera arbitrària ni es discrimini segons lesdiverses opcions i creences dels pares, la qual cosa podria portar a educaren valors diferents els membres d’una mateixa comunitat humana.

3. Es revisi la legislació vigent a partir de la Constitució. En un estat noconfessional el currículum escolar només es pot fonamentar en assignaturesi matèries que tot l’alumnat pugui compartir sense necessitat d’adscriure’s aunes determinades creences religioses o polítiques. No es pot convertir l’ensenyament d’una determinada religió en una assignatura ni es potobligar aquelles persones que no reben aquest ensenyament a estudiar iaprovar una altra matèria.

4. El professorat encarregat ha d’haver estat qualificat i preparat per a la docència en facultats universitàries i ha de rebre una adequada retribució, homologada respecte als altres professors dels respectius nivells, sigui quinasigui la modalitat escollida. Seria recomanable que no fossin membres representatius de les diverses confessions religioses, per tal d’evitar intentsd’adoctrinament o de proselitisme a favor d’una o altra confessió, endetriment d’una presentació de la religió amb una visió oberta, enriquidora i integradora. Amb aquesta declaració pretenem donar una resposta a una situació dedesafiament en el nostre sistema educatiu. Lluny de ser un problema, el multiculturalisme i la plurietnicitat haurien de ser els veritables pilars d’unaintegració social democràtica. Es tracta d’edificar una nació cívica on cadascú, sigui quina sigui la seva raça, la seva llengua, els seus orígens, la seva religió o la seva cultura, sigui considerat amb el mateix valor. Acabem invitant les comunitats educatives a ésser creatives, i a idear i posar en pràctica, ja des d’ara, alternatives innovadores. Una obediència massa literal a la normativa vigent ens impedeix en molts casos avançar cap a una normativa més justa i integradora.

Joan Margarit

Aqui us deixo el poema que recitaré el proper 21 de Desembre. Es titula Autoretrat amb mar, és de Joan Margarit i l'he extret del llibre Càlcul d'estructures:

És aquell nen callat que juga sol.
S'està darrere d'aquells ulls de vell,
resisteix l'envestida del migdia
escoltant els confusos versicles de les ones
i els crits dels cossos nus i rovellats
entrant dins l'aigua freda i transparent
de la platja de còdols. Té vergonya,
i va d'un a l'altre amagatall dels contes.

Dorm dintre meu, perduda criatura:
dorm dintre meu en una nit de reis
on volen en silenci les escombres
i els llops deixen petjades en la neu.
A fora el cel s'emplena d'albercocs
i el mar blau de prunes es desfà
damunt dels negres ganivets de roques.

Aquest estiu d'alcohol amb gel als ulls
sento la meva vida negra i groga
com la polpa d'un fruit que es va podrint
al voltant del pinyol de la memòria.
Amaga't dintre meu, perduda criatura.
Dins de mi, protegida del migdia,
recita la rondalla del nen gris
i de la miserable bicicleta
que munta el trist ciclista del suburbi.
T'està buscant i ja és a prop d'aquí.

Reflexió:

He escollit aquest poema perquè el trobo adient per ser recitat en molts sentits. La temàtica va estretament relacionada amb el que estudiem, ja que fa al·lusió als punts de vista de l'ésser i a les seves sensacions al llarg del temps. Un nen que s'ha fet gran dins d'un cos de vell, però que encara és un nen. Bonica metàfora.
El vocabulari així com l'estructura el fa relativament senzill de recitar.
Per altra banda, si l'he escollit ha estat principalment perquè m'ha agradat molt la peculiaritat amb la que l'ha escrit l'autor. En general tots els poemes del llibre "Càlcul d'estructures" de Joan Margarit tenen quelcom que m'atrau, potser és perquè si algun dia escrivís, voldria fer-ho com ell.

Maria Montessori

Projecte telemàtic

Es tracta d'una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.
El projecte telemàtic que més m'ha cridat l'atenció ha estat el titulat ModerTICsme provablement per la meva afició a l'art iniciada l'any passat al cursar una assignatura sobre aquesta temàtica en la que ens vam endinsar en el món Gaudinià.
Aquest projecte permet descobrir des de diverses perspectives i visions el moviment modernista i pretén assolir uns quants objectius com iniciar en el món de les TIC, desenvolupar opcions de recerca i investigació o la interacció entre centres amb un projecte comú.
Busca el treball en grups reduïts compresos per integrants de l'E.S.O. els quals accedint a blocs diversos poden comparar les diferents feines dutes a terme.
A més, es pot accedir a un fòrum per tal de compartir impressions, pensaments i opinions sobre el projecte en qüestió.
Em sembla un projecte molt interessant per expressar-se amb llibertat i en el que s'adopten formes alternatives de treball interactiu innovadores.

http://www.xtec.cat/~jpere242/altres/grup%20treball/gt_portada.html

Pautes per a la realització d'un debat

Quan fem un debat tot el grup participa aportant opinions i arguments en relació a un
tema. Un debat serveix per moltes coses. En primer lloc:
‐ ... per contrastar opinions,
‐ ... per aportar arguments,
‐ ... per enriquir‐nos amb opinions i arguments d’ltres persones que potser
no havíem imaginat.

Però també ajuda:
‐ ... a millorar la nostra capacitat d’expressió,
‐ ... a aprendre a argumentar les opinions,
‐ ... a saber escoltar i a saber replicar,
‐ ... a canviar d’opinió si algú ens convenç,

A. Un debat té una fase prèvia:
1. Es planteja un tema o una pregunta.
2. Pensem en la opinió que tenim sobre el tema o la resposta que donem a la pregunta.
3. Pensem per què tenim aquella opinió (arguments) o per què donem aquella resposta (raonament).
4. Anotem l’opinió o la resposta i al costat els arguments o raonaments.
Opinió o Resposta Arguments o raonaments
5. Pensem quines opinions poden ser diferents de les nostres i en quins arguments
es poden recolzar. Com podríem contradir aquests arguments?

B. Un debat té un funcionament:
1. Qui dirigeixi el debat l’iniciarà formulant formalment la pregunta o plantejant
el tema.
2. Durant la primera part del debat s’exposaran ordenadament, un a un, les
opinions o respostes. També s’enunciaran els arguments principals que sustenten la nostra posició.
3. En aquesta fase el torn de paraules serà successiu i preestablert. Es mirarà
d’evitar la confrontació o les respostes directes a d’altres intervenents.
4. Tot seguit s’iniciarà la segona part, la fase d’interacció. Qui dirigeixi concedirà
les paraules a qui la demani i anotarà l‘ordre d’intervenció segons l’ordre de demanda.
5. En aquesta fase els participants poden referir‐se directament a intervencions
d’altres companys, contestar‐los, contradir‐los o mostrar acord. Segons
convingui caldràusar les informacions que hem preparat a la fase prèvia.
6. La persona que dirigeixi pot plantejar alguna nova pregunta o fer algun
aclariment per tal de reconduir el debat.

C. Un debat té un balanç:
1. S’ha d’entendre que l’objectiu de les discussions que es donen al llarg d’un
debat és confrontar idees i arribar a acords, si existeix la possibilitat.
2. Al llarg de balanç, que farà la persona que dirigeixi el debat, es mirarà de
destacar aquells punts en els que els participants han arribat a acords i aquells
altres en els que s’observen discrepàncies, seran les conclusions del debat.
Després de repassar l’estat de la qüestió, es farà una valoració de la dinàmica i dels resultats de l’activitat.
3. Es preguntarà als alumnes si estan d’acord amb la valoració final i s’acceptaran
matisacions.

Aprenentatge i TIC

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquest cas l'ordinador adopta el rol de tutor sobre l'alumne.

A classe com a exemple vam utilitzar el JClic, un programa amb el que vam jugar i ens en vam adonar que realment si que marcava un tutoratge. L'ordinador no només et va guiant, sinó que és qui estipula si el camí o respostes que esculls són correctes o no. Però per altra banda no diu en què has fallat.

Personalment crec que és una bona modalitat d'aprenentatge però no pas la millor.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

En aquest cas l'interès es centra en l'alumne que és qui ensenya , per dir-ho d'alguna manera, a l'ordinador guiant-lo i fen-li prendre decisions. L'interacció del professor succeeix quan és estrictament necessària per fer pensar al nen o fer-lo reflexionar.

Crec que amb aquest tipus de recurs es potencia l'autonomia del nen i ajuda a que prengui decisions en funció de la coherència.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

En aquest tipus de recurs es perceb evolució dels sistemes tutorials. Hi ha un aprenentatge per descoberta més profund ja que es tracta d'un sistema més tancat que els anteriors. El grau de llibertat és més limitat que en el cas del Logo.L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat.

Aquest joc aporta un seguit de valors així com la comprenció de conceptes limitadament més abstractes com la geometria o simplement la gravetat per tal d'aprofunditzar en la realitat.

A classe amb aquest joc m'ho vaig passar realment bé i me'n vaig adonar que també es pot aprendre a l'hora que es disfruta i es gaudeix d'opcions més dinàmiques.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Molt sovint utilitzem l'ordinador com a eina, per tant, és des de petits que s'hauria d'instaurar l'aprenentatge d'aquest recurs. Actualment l'ordinador és una eina constantment emprada i proporcionaria un ajud notori als infants també.

És necessària la utilització d'aquest recurs per a la obtenció d'informació i gestió d'aquesta.

Web Quest

Una WebQuest és un tipus d'activitat didàctica que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet, que promou la utilització d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes i inclou una avaluació autèntica
Una WebQuest té la següent estructura:
-Introducció
-Tasca
-Procés
-Recursos
-Avaluació
-Conclusió
-Autors

Tipus de webquest

Curta durada
Objectiu:
L'objectiu educatiu d'un WebQuest a curt termini és l'adquisició i integració del coneixement d'un determinat contingut d'una o diverses matèries.
Durada: es dissenya per a ser acabat d'un a tres períodes de classe.

Llarga durada
Objectiu: Extensió i processament del coneixement (deducció, inducció, classificació, abstracció, etc)
Durada: Entre una setmana i un mes de classe

WEB 2.0 i Cibernàrium

Que és el Cibernàrium i quines activitats ens pot oferir?

El Cibernàrium queda definit com un centre d’alfabetització de les noves tecnologies, i es centra en una formació i divulgació per el desenvolupament personal i professional. Tenen més de 82 activitats diferents, algunes duren més d’una hora i aquestes activitats són gratuïtes.
La conferència "La web 2.0 i l’educació" es va dur a terme al Cibernàrium i tal i com diu el títol de la conferència es va parlar sobre avenços tecnològics i la relació o interacció entre aquests i l'educació. Es va fer explicació del que implica la web 2.0 i posterior a la xerrada es va donar la opció de fer preguntes en un debat que es va transformar en un seguit d'opinions per part de tots nosaltres. Es va fer especial ènfasi en el perill d'excedir-se en la utilització de les noves tecnologies per tal de no perdre valors.

Aquí us deixo una cançó del fill del rei (Bob Marley). Me la va descobrir una amiga, em va encantar, i jo ara us la descobreixo a tots vosaltres. Que la disfruteu...

Pd: la lletra fa relexionar.

L'educació mediàtica i els tòpics

Tres tòpics sobre els mitjans

Tòpic 1: Davant de la televisió, el receptor és passiu
El receptor és totalment passiu. Capta els missatges però no n'envia. Tot i això sabem que entén el que veu i inconscientment crea esquemes de coneixement interrelacionants amb la informació que li és proporcionada.

Tòpic 2: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Ens envolten un seguit de notícies que possiblement ens creen una barrera, i per tant, ens fa invulnerables. Aconsegueixen que coses transcendentals ens semblin res, i això no és bò per als valors personals de cadasscú.

Tòpic 3: La televisió és un mitjà generador de "modes"
La televisió ens fa esclaus d'un seguit de modes imposades que si fossim suficientment intel·ligents deixaríem de banda. Estereotips i estigmes ens rodegen i , com no, ens fan patir.
Conec gent víctima directa d'aquests estereotips i n'estic fart de que la societat en la que vivim sigui tan hipòcrita.

Anàlisi d'un anunci

EXPLICACIÓ DE L'ANUNCI

Amb el títol "stop the bullets, kill the guns", aquest és un anunci en què una associació anglesa en contra de les armes ens intenta fer entendre amb abssència de paraules com les armes ho destrueixen tot.
Un seguit d'objectes com un meló o un pot de ketchup són atravessats per una bala i esbocinats sense pietat.
L'anunci se'ns presenta a càmera lenta per poder apreciar millor i de manera més clara la intencionalitat de la idea. Al final de l'spot, apareix la cara d'un nen situada de la mateixa manera que els objectes anteriorment esmentats exemplificant així que ningú està inmunitzat a un projectil.
L'acompanyament musical, en substitució de les paraules, és una estrofa d'òpera lenta per accentuar o millor dit contraposar-se amb la violència explítita de les imatges.


ANÀLISI DELS ELEMENTS FORMALS

Un fons blau, elements destroçats per bales, l'acció dels fets a càmera lenta i una música suau de fons són suficients per transmetre el concepte. Sembla una descripció simple però amb això n'hi ha prou per adonar-se'n de com n'estèm d'indefensos quan una arma ens rodeja. Són necessàries realment, o en podríem prescindir?


DISCURS VERBAL

Pel que fa al discurs verbal és nul, no n'hi ha. Això ajuda a la major atenció cap al que l'anunci ens descriu:el resultat d'un dispar.
Per altra banda la música acompanya molt encertadament ja que exagera el dramatisme durant tot el transcurs de l'spot.


CONCLUSIONS I VALORACIÓ PERSONAL:

Personalment si he escollit aquest anunci en part és perquè sempre he cregut en la frase "val més una imatge que mil paraules". M'ha atret la forma en què els publicistes han sabut descriure d'una manera tan subtil la violència que per desgràcia ens rodeja. Per altra banda el fons s'adequa al com està representat i l'objectiu es compleix amb escreix.
Val a dir també que la simplicitat ajuda, i sembla poc estudiat però n'estic segur que cada instant està programat amb deteniment.
En definitiva, m'ha agradat molt.

Mapa conceptual sobre internet

Aquest mapa conceptual el varem fer en David i jo a classe de GTIC i el podríem descriure com un arbre amb les diverses opcions i característiques sobre internet, des de programes fins adreces concretes o quines funcions i opcions ens pot proporcionar

Qui ets tu...?

Vaig conèixer en Martí el primer dia de classe a blanquerna. Des del primer moment alguna cosa em va dir que tindríem afinitat, i poc a poc s'ha anat demostrant que no em vaig equivocar atès que són diversos els treballs de grup que hem fet junts. Una de les característiques més vistoses d'aquest noi de 19 anys nascut a Berga és la facilitat que té a l'hora de conèixer gent i aquest caràcter simpàtic que d'alguna manera et fa sentir agust. D'aspecte podríem dir que és alt, de complexitat gran i amb un somriure d'orella a orella.
L'entrada a la universitat m'ha fet deixar amics enrrere, però haver conegut en Martí em facilita molt les coses perquè sé que compartirem molts bons moments. En relació a les classes, només cal dir que n'és el delegat pel que, de ben segur puc dir, tenim un molt bon representant.
Només l'he pogut conèixer dins del recinte universitari, pel que potser encara no puc fer una descripció prou detallada però espero poder-ne fer una de millor d'aquí ben poc.
Aquí acaba la breu descripció d'en Martí, però no sense abans recomanar a tot aquell que no el conegui que ho faci, perquè s'endurà una agradable impressió.

Caracterització dels registres socials

- Registre vulgar: vinculat al registre col·loquial però amb abundància de vulgarismes. Utilitzat en contextos no formals.

- Argots: parla privada d'un grup social que es considera diferent als altres.

- Registre col·loquial: respon als usos privats de la llengua, i sol ser un registre oral.

- Registre estàndard: registre neutre, és el que s'ensenya i fa servir normes lingüístiques de forma gramatical.

- Registre periodístic: molt ampli, segons la temàtica i les situacions concretes. Pot acostar-se a altres registres, ja siguin més o menys formals. Té una funcionalitat explicativa.

- Registre publicitari: Emprat en contextos breus per ensenyar una idea. Usa sovint recursos retòrics i imatges gràfiques.

- Registre cientificotècnic: es caracteritza per la claredat, la presició i concisió. Requereix una formació en aquell tema per poder fer ús d'aquest registre.

- Registre juridicoadministratiu: utilitzat en els intercanvis comunicatius entre l'Administració i els ciutadans. Es manifesta sobretot en textos escrits.

- Registre literari: es fa servir en els textos literaris i en àmbit escrit. Presenta una elaboració estètica elevada i té un grau màxim d'elaboració formal.

Presentació de la informació

Presentación1

View more presentations or Upload your own.

Tetris

Aquí us deixo un video que personalment m'agrada molt. Crec que el treball que s'ha dut a terme ha obtingut un resultat increíble. Amb esforç i planificació s'arriba a fer coses genials.

Animació "conill boig"

Audiovisual Maria Montessori

Audio do-re-mi

Si he de ser sincer, encara no sé exactament com he sigut capaç de fer un exercici d'aquestes característiques donada la meva inaptitud pel que fa a les noves tecnologies. El que he fet és a partir del programa audacity i després de canviar el format d'audio d'aquest arxiu, aplicar un efecte d'eco al mig de la cançó en el que es perceb una lleu distorció en la veu del "cantant", i si dic lleu és perquè se sent molt poc. He penjat l'arxiu a GOEAR i a partir de l'embebed l'he pogut introduir al blog.
Es tracta d'una cançó infantil que vaig trobar per internet i que em va semblar adequada per a aquest tipus d'exercici.

Foto

Per a dur a terme aquest exercici en el que l'objectiu és retocar una fotografia personal he escollit una de les fotografies que tinc emmagatzemades i li he aplicat un augment del contrast i també de la llum per tal d'obtenir un efecte semidistorcionat de la foto original.
Pel que fa al tamany, és de 12996 bytes i les dimensions 240 x 320 píxels

Comunicació no verbal

Quan parlem amb algú, només una petita part de la informació que obtenim d'aquesta persona procedeix de les seves paraules. La major part del que comuniquem ho fem mitjançant el llenguatge no verbal, és a dir, gestos, aparença, postura, mirada i expressió.
El llenguatge no verbal és en part innat, en part imitatiu i en part après. Generalment, diferents àrees del cos tendeixen a treballar unides per enviar el mateix missatge, encara que a vegades és possible enviar missatges contradictoris, com quan algú està explicant una anècdota divertida però l'expressió de la seva cara és trista. Això pot ser degut, per exemple, a que mentre parla està pensant en una altra cosa, potser en el següent que vol dir, i l'expressió de la seva cara es correspon amb el que està pensant i no amb el que està dient, de manera que deixa perplex al seu interlocutor.
A mi personalment el que em té més encuriosit és el llenguatge de la mirada. Només fixant-nos en com està mirant algú podem saber, si més no, quins sentiments experimenta en aquell moment concret.
Per altra banda, si ens fixem bé en què diu i la mirada amb la que ho diu, sabrem en la major part dels casos si ens està enganyant o diu la veritat.
El llenguatge no verbal el trobo un recurs fonamental per a l'expressió, i crec que dominar-lo al 100% és impossible.

Presentació Inicial

M'agradaria començar sent sincer, per tant el que em toca dir és que sóc absolutament un clar exemple d'analfabetisme digital i crec que això em resultarà un handicap important per desenvolupar els continguts d'aquesta assignatura.
Personalment crec que les noves tecnologies són totalment necessaries en la societat en la que vivim actualment i resulten alhora un recurs que ens facilita molt les coses.
Pel que fa a la vessant educativa, així com en molts altres aspectes de la vida quotidiana, és un factor important a tenir en compte ja que pot estalviar temps i pot ajudar de manera notòria.
Tot i això crec que no s'ha d'arribar a l'abús en l'utilització ja que es podria caure en l'error de faltar a alguns valors.
Pel que fa a les meves espectatives en referència a l'assignatura, l'únic que espero és aprendre a utilitzar les noves tecnologies i saber ensenyar amb la utilització d'aquestes.