Caracterització dels registres socials

- Registre vulgar: vinculat al registre col·loquial però amb abundància de vulgarismes. Utilitzat en contextos no formals.

- Argots: parla privada d'un grup social que es considera diferent als altres.

- Registre col·loquial: respon als usos privats de la llengua, i sol ser un registre oral.

- Registre estàndard: registre neutre, és el que s'ensenya i fa servir normes lingüístiques de forma gramatical.

- Registre periodístic: molt ampli, segons la temàtica i les situacions concretes. Pot acostar-se a altres registres, ja siguin més o menys formals. Té una funcionalitat explicativa.

- Registre publicitari: Emprat en contextos breus per ensenyar una idea. Usa sovint recursos retòrics i imatges gràfiques.

- Registre cientificotècnic: es caracteritza per la claredat, la presició i concisió. Requereix una formació en aquell tema per poder fer ús d'aquest registre.

- Registre juridicoadministratiu: utilitzat en els intercanvis comunicatius entre l'Administració i els ciutadans. Es manifesta sobretot en textos escrits.

- Registre literari: es fa servir en els textos literaris i en àmbit escrit. Presenta una elaboració estètica elevada i té un grau màxim d'elaboració formal.