Comunicació no verbal

Quan parlem amb algú, només una petita part de la informació que obtenim d'aquesta persona procedeix de les seves paraules. La major part del que comuniquem ho fem mitjançant el llenguatge no verbal, és a dir, gestos, aparença, postura, mirada i expressió.
El llenguatge no verbal és en part innat, en part imitatiu i en part après. Generalment, diferents àrees del cos tendeixen a treballar unides per enviar el mateix missatge, encara que a vegades és possible enviar missatges contradictoris, com quan algú està explicant una anècdota divertida però l'expressió de la seva cara és trista. Això pot ser degut, per exemple, a que mentre parla està pensant en una altra cosa, potser en el següent que vol dir, i l'expressió de la seva cara es correspon amb el que està pensant i no amb el que està dient, de manera que deixa perplex al seu interlocutor.
A mi personalment el que em té més encuriosit és el llenguatge de la mirada. Només fixant-nos en com està mirant algú podem saber, si més no, quins sentiments experimenta en aquell moment concret.
Per altra banda, si ens fixem bé en què diu i la mirada amb la que ho diu, sabrem en la major part dels casos si ens està enganyant o diu la veritat.
El llenguatge no verbal el trobo un recurs fonamental per a l'expressió, i crec que dominar-lo al 100% és impossible.