Debat: la religió a les aules

El proper dia 21 de Desembre el grup format pels següents integrants: Toni Ruiz, Sergio Ramírez, , Cristina Valera, Martí Villegas, Àngel Caloca, Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz González, Oscar García, Laura Navarro i jo l'Adrià Miquel debatrem sobre la religió a les aules.
Principalment destinaré els meus aproximats dos minuts que se'm permet parlar a intentar explicar perquè la religió s'hauría d'integrar dins les ciències socials.
A continuació us he adjuntat una declaració que em sembla d'important rellevància i que cal tenir en compte:

DECLARACIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ
Les escoles associades a la UNESCO de Catalunya, a través del seu seminaripermanent sobre l’ensenyament de la religió,CONSIDEREN QUE:
1. L’educació ha de facilitar el coneixement d’aquelles manifestacions que la humanitat, al llarg de la seva història, ha anat generant a la recerca deresposta a les preguntes que tradicionalment s’han considerat religioses: qui som?, quin sentit té la vida?, què hi ha després de la mort?, què cal per ser feliç?, per què hi ha gent que dóna la seva vida al servei dels altres?
2. Una educació global no pot ignorar el fet religiós ni l’estudi de l’estructurauniversal de totes les cultures i religions, la qual constitueix una de lesprincipals fonts d’inspiració dels veritables valors. Més de la meitat delshumans confessen professar alguna religió i que aquesta orienta i dónasentit a la pròpia existència. No es pot ser analfabet en relació a aquestafaceta de la cultura humana.
3. La irrupció de la diversitat ètnica en la vida quotidiana qüestiona el plantejament actual de la classe de religió a les escoles. Cal una profundaactitud de valoració i de respecte per a qualsevol opció vital.
4. La formació en una fe concreta no pertoca a l’escola, sinò a les diverses comunitats confessionals

I PER TANT PROPOSEN QUE:
1. La Cultura religiosa sigui present en el disseny curricular, segons una nova manera d’entendre l’aconfessionalitat: una aconfesionalitat capaç d’estudiar les qüestions comunes a les diferents religions i de respectar-ne les particularitats. No es por excloure una experiència humana que ha deixat signes visibles i palpables del seu pas i ha llegat a la humanitat un patrimoni que les diverses generacions han admirat. Aquesta presència podria tenir diverses modalitats:
a) Programa de “cultura religiosa” entesa com eix transversal.
b) Ensenyament de les religions des de la matèria actual de Religió,amb una visió oberta que reculli els trets integradors de totes lesreligions.
c) Ensenyament de les religions integrat a l’àrea de les ciències socials.
d) Crèdits variables de cultura religiosa (a secundària).

2. L’alumnat no es divideixi de manera arbitrària ni es discrimini segons lesdiverses opcions i creences dels pares, la qual cosa podria portar a educaren valors diferents els membres d’una mateixa comunitat humana.

3. Es revisi la legislació vigent a partir de la Constitució. En un estat noconfessional el currículum escolar només es pot fonamentar en assignaturesi matèries que tot l’alumnat pugui compartir sense necessitat d’adscriure’s aunes determinades creences religioses o polítiques. No es pot convertir l’ensenyament d’una determinada religió en una assignatura ni es potobligar aquelles persones que no reben aquest ensenyament a estudiar iaprovar una altra matèria.

4. El professorat encarregat ha d’haver estat qualificat i preparat per a la docència en facultats universitàries i ha de rebre una adequada retribució, homologada respecte als altres professors dels respectius nivells, sigui quinasigui la modalitat escollida. Seria recomanable que no fossin membres representatius de les diverses confessions religioses, per tal d’evitar intentsd’adoctrinament o de proselitisme a favor d’una o altra confessió, endetriment d’una presentació de la religió amb una visió oberta, enriquidora i integradora. Amb aquesta declaració pretenem donar una resposta a una situació dedesafiament en el nostre sistema educatiu. Lluny de ser un problema, el multiculturalisme i la plurietnicitat haurien de ser els veritables pilars d’unaintegració social democràtica. Es tracta d’edificar una nació cívica on cadascú, sigui quina sigui la seva raça, la seva llengua, els seus orígens, la seva religió o la seva cultura, sigui considerat amb el mateix valor. Acabem invitant les comunitats educatives a ésser creatives, i a idear i posar en pràctica, ja des d’ara, alternatives innovadores. Una obediència massa literal a la normativa vigent ens impedeix en molts casos avançar cap a una normativa més justa i integradora.