Territori

Ahir dia 21 de Desembre el meu company Sergio Ramírez i jo varem exposar davant de la classe partida de COED i GTIC així com la professora Lluïsa Cirera i el professor Xavier Àvila la investigació sobre "territori". Personalment crec que ens en hem sortit prou bé sobretot si tenim en compte la meva dificultat evident per parlar en públic. Concensuadament vam escollir les platges de Tarragona donada la facilitat que ens suposava desenvolupar un tema específic de la meva ciutat (Tarragona).

Guió:
Les platges de Tarragona.
- Introducció.
- Platges de Tarragona: Situació. Aigües. Costa Daurada. Infrastructures.
- Les Platges de Tarragona tenen Banderes Blaves:
Distintiu que es dona a 30 països.
Respecte del medi ambient.
- Activitats en aquestes platges:
Pesca.
Submarinisme.
Futbol
Surf.
Vela.
Voleibol.

Explicació de les platges de Tarragona:
Platja del Miracle.
Platja de l’Arrabassada.
Platja de la Savinosa.
Cala Romana dels Capellans.
Platja Llarga.
Cala Fonda.
Roca Plana.
Platja de la Mora.

- Vídeo de la platja de l’Arrabassada.

Recitació, "Qui ets tu?" i debat

El dia d'avui ha estat probablement un dels dies més complicats per mi en el que portem de curs. Enfrontar-me davant la classe per recitar, desenvolupar el "Qui ets tu?" i debatre sobre la religió a les aules amb els meus companys ha esdevingut per a mi una veritable odissea.
A les 8 del matí, fet un flam, partia des de casa com Odisseu des de Troia sense saber com arribaria a bon port. I ara, a casa, em sento com si hagués arribat a la meva personal Ítaca, des d'on veig les coses d'un altre color.
Les observacions de les recitacions dels meus companys m'han resultat complicades donada la situació de nervis en la que em trobava. Tot i això crec que he pogut fer unes valoracions prou objectives i decents.
Pel que fa al debat, crec que cada grup ha sabut adoptar una actitud correcta i respectuosa envers l'equip contrari. És evident que la religió és un tema tan ampli com controvertit i amb el que s'ha d'anar amb molt de compte.
La meva postura respecte l'etern dilema sobre l'existència o no de Déu no va més enllà de res que no s'hagi dit a hores d'ara, però crec que existeixi o no, ens és d'utilitat.
J.S. Mill deia que la religió és una ficció útil. En si és una ficció o no no m'hi poso però crec que útil si que ho és.

Debat: la religió a les aules

El proper dia 21 de Desembre el grup format pels següents integrants: Toni Ruiz, Sergio Ramírez, , Cristina Valera, Martí Villegas, Àngel Caloca, Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz González, Oscar García, Laura Navarro i jo l'Adrià Miquel debatrem sobre la religió a les aules.
Principalment destinaré els meus aproximats dos minuts que se'm permet parlar a intentar explicar perquè la religió s'hauría d'integrar dins les ciències socials.
A continuació us he adjuntat una declaració que em sembla d'important rellevància i que cal tenir en compte:

DECLARACIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ
Les escoles associades a la UNESCO de Catalunya, a través del seu seminaripermanent sobre l’ensenyament de la religió,CONSIDEREN QUE:
1. L’educació ha de facilitar el coneixement d’aquelles manifestacions que la humanitat, al llarg de la seva història, ha anat generant a la recerca deresposta a les preguntes que tradicionalment s’han considerat religioses: qui som?, quin sentit té la vida?, què hi ha després de la mort?, què cal per ser feliç?, per què hi ha gent que dóna la seva vida al servei dels altres?
2. Una educació global no pot ignorar el fet religiós ni l’estudi de l’estructurauniversal de totes les cultures i religions, la qual constitueix una de lesprincipals fonts d’inspiració dels veritables valors. Més de la meitat delshumans confessen professar alguna religió i que aquesta orienta i dónasentit a la pròpia existència. No es pot ser analfabet en relació a aquestafaceta de la cultura humana.
3. La irrupció de la diversitat ètnica en la vida quotidiana qüestiona el plantejament actual de la classe de religió a les escoles. Cal una profundaactitud de valoració i de respecte per a qualsevol opció vital.
4. La formació en una fe concreta no pertoca a l’escola, sinò a les diverses comunitats confessionals

I PER TANT PROPOSEN QUE:
1. La Cultura religiosa sigui present en el disseny curricular, segons una nova manera d’entendre l’aconfessionalitat: una aconfesionalitat capaç d’estudiar les qüestions comunes a les diferents religions i de respectar-ne les particularitats. No es por excloure una experiència humana que ha deixat signes visibles i palpables del seu pas i ha llegat a la humanitat un patrimoni que les diverses generacions han admirat. Aquesta presència podria tenir diverses modalitats:
a) Programa de “cultura religiosa” entesa com eix transversal.
b) Ensenyament de les religions des de la matèria actual de Religió,amb una visió oberta que reculli els trets integradors de totes lesreligions.
c) Ensenyament de les religions integrat a l’àrea de les ciències socials.
d) Crèdits variables de cultura religiosa (a secundària).

2. L’alumnat no es divideixi de manera arbitrària ni es discrimini segons lesdiverses opcions i creences dels pares, la qual cosa podria portar a educaren valors diferents els membres d’una mateixa comunitat humana.

3. Es revisi la legislació vigent a partir de la Constitució. En un estat noconfessional el currículum escolar només es pot fonamentar en assignaturesi matèries que tot l’alumnat pugui compartir sense necessitat d’adscriure’s aunes determinades creences religioses o polítiques. No es pot convertir l’ensenyament d’una determinada religió en una assignatura ni es potobligar aquelles persones que no reben aquest ensenyament a estudiar iaprovar una altra matèria.

4. El professorat encarregat ha d’haver estat qualificat i preparat per a la docència en facultats universitàries i ha de rebre una adequada retribució, homologada respecte als altres professors dels respectius nivells, sigui quinasigui la modalitat escollida. Seria recomanable que no fossin membres representatius de les diverses confessions religioses, per tal d’evitar intentsd’adoctrinament o de proselitisme a favor d’una o altra confessió, endetriment d’una presentació de la religió amb una visió oberta, enriquidora i integradora. Amb aquesta declaració pretenem donar una resposta a una situació dedesafiament en el nostre sistema educatiu. Lluny de ser un problema, el multiculturalisme i la plurietnicitat haurien de ser els veritables pilars d’unaintegració social democràtica. Es tracta d’edificar una nació cívica on cadascú, sigui quina sigui la seva raça, la seva llengua, els seus orígens, la seva religió o la seva cultura, sigui considerat amb el mateix valor. Acabem invitant les comunitats educatives a ésser creatives, i a idear i posar en pràctica, ja des d’ara, alternatives innovadores. Una obediència massa literal a la normativa vigent ens impedeix en molts casos avançar cap a una normativa més justa i integradora.

Joan Margarit

Aqui us deixo el poema que recitaré el proper 21 de Desembre. Es titula Autoretrat amb mar, és de Joan Margarit i l'he extret del llibre Càlcul d'estructures:

És aquell nen callat que juga sol.
S'està darrere d'aquells ulls de vell,
resisteix l'envestida del migdia
escoltant els confusos versicles de les ones
i els crits dels cossos nus i rovellats
entrant dins l'aigua freda i transparent
de la platja de còdols. Té vergonya,
i va d'un a l'altre amagatall dels contes.

Dorm dintre meu, perduda criatura:
dorm dintre meu en una nit de reis
on volen en silenci les escombres
i els llops deixen petjades en la neu.
A fora el cel s'emplena d'albercocs
i el mar blau de prunes es desfà
damunt dels negres ganivets de roques.

Aquest estiu d'alcohol amb gel als ulls
sento la meva vida negra i groga
com la polpa d'un fruit que es va podrint
al voltant del pinyol de la memòria.
Amaga't dintre meu, perduda criatura.
Dins de mi, protegida del migdia,
recita la rondalla del nen gris
i de la miserable bicicleta
que munta el trist ciclista del suburbi.
T'està buscant i ja és a prop d'aquí.

Reflexió:

He escollit aquest poema perquè el trobo adient per ser recitat en molts sentits. La temàtica va estretament relacionada amb el que estudiem, ja que fa al·lusió als punts de vista de l'ésser i a les seves sensacions al llarg del temps. Un nen que s'ha fet gran dins d'un cos de vell, però que encara és un nen. Bonica metàfora.
El vocabulari així com l'estructura el fa relativament senzill de recitar.
Per altra banda, si l'he escollit ha estat principalment perquè m'ha agradat molt la peculiaritat amb la que l'ha escrit l'autor. En general tots els poemes del llibre "Càlcul d'estructures" de Joan Margarit tenen quelcom que m'atrau, potser és perquè si algun dia escrivís, voldria fer-ho com ell.

Pautes per a la realització d'un debat

Quan fem un debat tot el grup participa aportant opinions i arguments en relació a un
tema. Un debat serveix per moltes coses. En primer lloc:
‐ ... per contrastar opinions,
‐ ... per aportar arguments,
‐ ... per enriquir‐nos amb opinions i arguments d’ltres persones que potser
no havíem imaginat.

Però també ajuda:
‐ ... a millorar la nostra capacitat d’expressió,
‐ ... a aprendre a argumentar les opinions,
‐ ... a saber escoltar i a saber replicar,
‐ ... a canviar d’opinió si algú ens convenç,

A. Un debat té una fase prèvia:
1. Es planteja un tema o una pregunta.
2. Pensem en la opinió que tenim sobre el tema o la resposta que donem a la pregunta.
3. Pensem per què tenim aquella opinió (arguments) o per què donem aquella resposta (raonament).
4. Anotem l’opinió o la resposta i al costat els arguments o raonaments.
Opinió o Resposta Arguments o raonaments
5. Pensem quines opinions poden ser diferents de les nostres i en quins arguments
es poden recolzar. Com podríem contradir aquests arguments?

B. Un debat té un funcionament:
1. Qui dirigeixi el debat l’iniciarà formulant formalment la pregunta o plantejant
el tema.
2. Durant la primera part del debat s’exposaran ordenadament, un a un, les
opinions o respostes. També s’enunciaran els arguments principals que sustenten la nostra posició.
3. En aquesta fase el torn de paraules serà successiu i preestablert. Es mirarà
d’evitar la confrontació o les respostes directes a d’altres intervenents.
4. Tot seguit s’iniciarà la segona part, la fase d’interacció. Qui dirigeixi concedirà
les paraules a qui la demani i anotarà l‘ordre d’intervenció segons l’ordre de demanda.
5. En aquesta fase els participants poden referir‐se directament a intervencions
d’altres companys, contestar‐los, contradir‐los o mostrar acord. Segons
convingui caldràusar les informacions que hem preparat a la fase prèvia.
6. La persona que dirigeixi pot plantejar alguna nova pregunta o fer algun
aclariment per tal de reconduir el debat.

C. Un debat té un balanç:
1. S’ha d’entendre que l’objectiu de les discussions que es donen al llarg d’un
debat és confrontar idees i arribar a acords, si existeix la possibilitat.
2. Al llarg de balanç, que farà la persona que dirigeixi el debat, es mirarà de
destacar aquells punts en els que els participants han arribat a acords i aquells
altres en els que s’observen discrepàncies, seran les conclusions del debat.
Després de repassar l’estat de la qüestió, es farà una valoració de la dinàmica i dels resultats de l’activitat.
3. Es preguntarà als alumnes si estan d’acord amb la valoració final i s’acceptaran
matisacions.

Qui ets tu...?

Vaig conèixer en Martí el primer dia de classe a blanquerna. Des del primer moment alguna cosa em va dir que tindríem afinitat, i poc a poc s'ha anat demostrant que no em vaig equivocar atès que són diversos els treballs de grup que hem fet junts. Una de les característiques més vistoses d'aquest noi de 19 anys nascut a Berga és la facilitat que té a l'hora de conèixer gent i aquest caràcter simpàtic que d'alguna manera et fa sentir agust. D'aspecte podríem dir que és alt, de complexitat gran i amb un somriure d'orella a orella.
L'entrada a la universitat m'ha fet deixar amics enrrere, però haver conegut en Martí em facilita molt les coses perquè sé que compartirem molts bons moments. En relació a les classes, només cal dir que n'és el delegat pel que, de ben segur puc dir, tenim un molt bon representant.
Només l'he pogut conèixer dins del recinte universitari, pel que potser encara no puc fer una descripció prou detallada però espero poder-ne fer una de millor d'aquí ben poc.
Aquí acaba la breu descripció d'en Martí, però no sense abans recomanar a tot aquell que no el conegui que ho faci, perquè s'endurà una agradable impressió.

Caracterització dels registres socials

- Registre vulgar: vinculat al registre col·loquial però amb abundància de vulgarismes. Utilitzat en contextos no formals.

- Argots: parla privada d'un grup social que es considera diferent als altres.

- Registre col·loquial: respon als usos privats de la llengua, i sol ser un registre oral.

- Registre estàndard: registre neutre, és el que s'ensenya i fa servir normes lingüístiques de forma gramatical.

- Registre periodístic: molt ampli, segons la temàtica i les situacions concretes. Pot acostar-se a altres registres, ja siguin més o menys formals. Té una funcionalitat explicativa.

- Registre publicitari: Emprat en contextos breus per ensenyar una idea. Usa sovint recursos retòrics i imatges gràfiques.

- Registre cientificotècnic: es caracteritza per la claredat, la presició i concisió. Requereix una formació en aquell tema per poder fer ús d'aquest registre.

- Registre juridicoadministratiu: utilitzat en els intercanvis comunicatius entre l'Administració i els ciutadans. Es manifesta sobretot en textos escrits.

- Registre literari: es fa servir en els textos literaris i en àmbit escrit. Presenta una elaboració estètica elevada i té un grau màxim d'elaboració formal.

Comunicació no verbal

Quan parlem amb algú, només una petita part de la informació que obtenim d'aquesta persona procedeix de les seves paraules. La major part del que comuniquem ho fem mitjançant el llenguatge no verbal, és a dir, gestos, aparença, postura, mirada i expressió.
El llenguatge no verbal és en part innat, en part imitatiu i en part après. Generalment, diferents àrees del cos tendeixen a treballar unides per enviar el mateix missatge, encara que a vegades és possible enviar missatges contradictoris, com quan algú està explicant una anècdota divertida però l'expressió de la seva cara és trista. Això pot ser degut, per exemple, a que mentre parla està pensant en una altra cosa, potser en el següent que vol dir, i l'expressió de la seva cara es correspon amb el que està pensant i no amb el que està dient, de manera que deixa perplex al seu interlocutor.
A mi personalment el que em té més encuriosit és el llenguatge de la mirada. Només fixant-nos en com està mirant algú podem saber, si més no, quins sentiments experimenta en aquell moment concret.
Per altra banda, si ens fixem bé en què diu i la mirada amb la que ho diu, sabrem en la major part dels casos si ens està enganyant o diu la veritat.
El llenguatge no verbal el trobo un recurs fonamental per a l'expressió, i crec que dominar-lo al 100% és impossible.