dijous, 31 de desembre del 2009

Síntesi final

Sé que estic corrent el risc que la meva síntesi final no s'accepti dins del tancament del bloc donada la seva data, però si la faig ara és perquè m'ha estat del tot impossible fer-la abans.
Bé, de la mateixa manera que vaig começar seré sincer dient que m'ha costat, i molt. Assimilar els continguts d'aquesta assignatura així com fer els exercicis plantejats per en Xavier m'ha resultat una pendent amb molt de desnivell. Si ha estat així és perquè a diferència de molts dels meus companys jo partía de zero. El meu nivell pel que fa referència a les noves tecnologies abans de començar l'assignatura era molt baix i això m'ha suposat una dificultat bastant gran.
Ara que ja hem acabat el primer quatrimestre, me n'adono dels coneixements que he assolit i sigui com sigui me n'alegro d'haver pogut crear un bloc i fer-me'n càrrec, d'haver pogut fer exercicis de manera independent tenint en compte el meu nivell així com d'haver pogut fer treballs en grup utilitzant sistemes absolutament nous per a mi.
Abans de començar aquesta assignatura era bastant escèptic pel que fa a la utilització de recursos tecnològics a l'aula, però ara, després d'haver-se'm mostrat d'una manera més didàctica, me n'adono que la seva utilitat és evident.
D'entre tots els exercicis que hem fet a classe i a casa, si n'hagués d'escollir un parell escolliria primer el de l'anunci. Està clar que els anuncis ens rodegen i que exercèixen un pes important a les nostres vides. De manera inconscient ens marquen i ens guien a fer coses que de no ser per ells no ens plantejaríem.
El segon exercici amb el que em quedaría sería probablement el de territori tot i ser compartit amb l'assignatura de COED. Crec que amb aquesta pràctica s'ha vist que hem sigut capaços d'intereccionar dues assignatures i també de veure fins on erem capaços d'arribar.
L'última apreciació que m'agradaria fer és: el temps passa volant.

dimarts, 29 de desembre del 2009

dimarts, 22 de desembre del 2009

Territori

Ahir dia 21 de Desembre el meu company Sergio Ramírez i jo varem exposar davant de la classe partida de COED i GTIC així com la professora Lluïsa Cirera i el professor Xavier Àvila la investigació sobre "territori". Personalment crec que ens en hem sortit prou bé sobretot si tenim en compte la meva dificultat evident per parlar en públic. Concensuadament vam escollir les platges de Tarragona donada la facilitat que ens suposava desenvolupar un tema específic de la meva ciutat (Tarragona).

Guió:
Les platges de Tarragona.
- Introducció.
- Platges de Tarragona: Situació. Aigües. Costa Daurada. Infrastructures.
- Les Platges de Tarragona tenen Banderes Blaves:
Distintiu que es dona a 30 països.
Respecte del medi ambient.
- Activitats en aquestes platges:
Pesca.
Submarinisme.
Futbol
Surf.
Vela.
Voleibol.

Explicació de les platges de Tarragona:
Platja del Miracle.
Platja de l’Arrabassada.
Platja de la Savinosa.
Cala Romana dels Capellans.
Platja Llarga.
Cala Fonda.
Roca Plana.
Platja de la Mora.

- Vídeo de la platja de l’Arrabassada.


dilluns, 21 de desembre del 2009

Recitació, "Qui ets tu?" i debat

El dia d'avui ha estat probablement un dels dies més complicats per mi en el que portem de curs. Enfrontar-me davant la classe per recitar, desenvolupar el "Qui ets tu?" i debatre sobre la religió a les aules amb els meus companys ha esdevingut per a mi una veritable odissea.
A les 8 del matí, fet un flam, partia des de casa com Odisseu des de Troia sense saber com arribaria a bon port. I ara, a casa, em sento com si hagués arribat a la meva personal Ítaca, des d'on veig les coses d'un altre color.
Les observacions de les recitacions dels meus companys m'han resultat complicades donada la situació de nervis en la que em trobava. Tot i això crec que he pogut fer unes valoracions prou objectives i decents.
Pel que fa al debat, crec que cada grup ha sabut adoptar una actitud correcta i respectuosa envers l'equip contrari. És evident que la religió és un tema tan ampli com controvertit i amb el que s'ha d'anar amb molt de compte.
La meva postura respecte l'etern dilema sobre l'existència o no de Déu no va més enllà de res que no s'hagi dit a hores d'ara, però crec que existeixi o no, ens és d'utilitat.
J.S. Mill deia que la religió és una ficció útil. En si és una ficció o no no m'hi poso però crec que útil si que ho és.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Debat: la religió a les aules

El proper dia 21 de Desembre el grup format pels següents integrants: Toni Ruiz, Sergio Ramírez, , Cristina Valera, Martí Villegas, Àngel Caloca, Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz González, Oscar García, Laura Navarro i jo l'Adrià Miquel debatrem sobre la religió a les aules.
Principalment destinaré els meus aproximats dos minuts que se'm permet parlar a intentar explicar perquè la religió s'hauría d'integrar dins les ciències socials.
A continuació us he adjuntat una declaració que em sembla d'important rellevància i que cal tenir en compte:

DECLARACIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ
Les escoles associades a la UNESCO de Catalunya, a través del seu seminaripermanent sobre l’ensenyament de la religió,CONSIDEREN QUE:
1. L’educació ha de facilitar el coneixement d’aquelles manifestacions que la humanitat, al llarg de la seva història, ha anat generant a la recerca deresposta a les preguntes que tradicionalment s’han considerat religioses: qui som?, quin sentit té la vida?, què hi ha després de la mort?, què cal per ser feliç?, per què hi ha gent que dóna la seva vida al servei dels altres?
2. Una educació global no pot ignorar el fet religiós ni l’estudi de l’estructurauniversal de totes les cultures i religions, la qual constitueix una de lesprincipals fonts d’inspiració dels veritables valors. Més de la meitat delshumans confessen professar alguna religió i que aquesta orienta i dónasentit a la pròpia existència. No es pot ser analfabet en relació a aquestafaceta de la cultura humana.
3. La irrupció de la diversitat ètnica en la vida quotidiana qüestiona el plantejament actual de la classe de religió a les escoles. Cal una profundaactitud de valoració i de respecte per a qualsevol opció vital.
4. La formació en una fe concreta no pertoca a l’escola, sinò a les diverses comunitats confessionals

I PER TANT PROPOSEN QUE:
1. La Cultura religiosa sigui present en el disseny curricular, segons una nova manera d’entendre l’aconfessionalitat: una aconfesionalitat capaç d’estudiar les qüestions comunes a les diferents religions i de respectar-ne les particularitats. No es por excloure una experiència humana que ha deixat signes visibles i palpables del seu pas i ha llegat a la humanitat un patrimoni que les diverses generacions han admirat. Aquesta presència podria tenir diverses modalitats:
a) Programa de “cultura religiosa” entesa com eix transversal.
b) Ensenyament de les religions des de la matèria actual de Religió,amb una visió oberta que reculli els trets integradors de totes lesreligions.
c) Ensenyament de les religions integrat a l’àrea de les ciències socials.
d) Crèdits variables de cultura religiosa (a secundària).

2. L’alumnat no es divideixi de manera arbitrària ni es discrimini segons lesdiverses opcions i creences dels pares, la qual cosa podria portar a educaren valors diferents els membres d’una mateixa comunitat humana.

3. Es revisi la legislació vigent a partir de la Constitució. En un estat noconfessional el currículum escolar només es pot fonamentar en assignaturesi matèries que tot l’alumnat pugui compartir sense necessitat d’adscriure’s aunes determinades creences religioses o polítiques. No es pot convertir l’ensenyament d’una determinada religió en una assignatura ni es potobligar aquelles persones que no reben aquest ensenyament a estudiar iaprovar una altra matèria.

4. El professorat encarregat ha d’haver estat qualificat i preparat per a la docència en facultats universitàries i ha de rebre una adequada retribució, homologada respecte als altres professors dels respectius nivells, sigui quinasigui la modalitat escollida. Seria recomanable que no fossin membres representatius de les diverses confessions religioses, per tal d’evitar intentsd’adoctrinament o de proselitisme a favor d’una o altra confessió, endetriment d’una presentació de la religió amb una visió oberta, enriquidora i integradora. Amb aquesta declaració pretenem donar una resposta a una situació dedesafiament en el nostre sistema educatiu. Lluny de ser un problema, el multiculturalisme i la plurietnicitat haurien de ser els veritables pilars d’unaintegració social democràtica. Es tracta d’edificar una nació cívica on cadascú, sigui quina sigui la seva raça, la seva llengua, els seus orígens, la seva religió o la seva cultura, sigui considerat amb el mateix valor. Acabem invitant les comunitats educatives a ésser creatives, i a idear i posar en pràctica, ja des d’ara, alternatives innovadores. Una obediència massa literal a la normativa vigent ens impedeix en molts casos avançar cap a una normativa més justa i integradora.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Joan Margarit

Aqui us deixo el poema que recitaré el proper 21 de Desembre. Es titula Autoretrat amb mar, és de Joan Margarit i l'he extret del llibre Càlcul d'estructures:

És aquell nen callat que juga sol.
S'està darrere d'aquells ulls de vell,
resisteix l'envestida del migdia
escoltant els confusos versicles de les ones
i els crits dels cossos nus i rovellats
entrant dins l'aigua freda i transparent
de la platja de còdols. Té vergonya,
i va d'un a l'altre amagatall dels contes.

Dorm dintre meu, perduda criatura:
dorm dintre meu en una nit de reis
on volen en silenci les escombres
i els llops deixen petjades en la neu.
A fora el cel s'emplena d'albercocs
i el mar blau de prunes es desfà
damunt dels negres ganivets de roques.

Aquest estiu d'alcohol amb gel als ulls
sento la meva vida negra i groga
com la polpa d'un fruit que es va podrint
al voltant del pinyol de la memòria.
Amaga't dintre meu, perduda criatura.
Dins de mi, protegida del migdia,
recita la rondalla del nen gris
i de la miserable bicicleta
que munta el trist ciclista del suburbi.
T'està buscant i ja és a prop d'aquí.

Reflexió:

He escollit aquest poema perquè el trobo adient per ser recitat en molts sentits. La temàtica va estretament relacionada amb el que estudiem, ja que fa al·lusió als punts de vista de l'ésser i a les seves sensacions al llarg del temps. Un nen que s'ha fet gran dins d'un cos de vell, però que encara és un nen. Bonica metàfora.
El vocabulari així com l'estructura el fa relativament senzill de recitar.
Per altra banda, si l'he escollit ha estat principalment perquè m'ha agradat molt la peculiaritat amb la que l'ha escrit l'autor. En general tots els poemes del llibre "Càlcul d'estructures" de Joan Margarit tenen quelcom que m'atrau, potser és perquè si algun dia escrivís, voldria fer-ho com ell.

dilluns, 30 de novembre del 2009