Maria Montessori

Projecte telemàtic

Es tracta d'una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.
El projecte telemàtic que més m'ha cridat l'atenció ha estat el titulat ModerTICsme provablement per la meva afició a l'art iniciada l'any passat al cursar una assignatura sobre aquesta temàtica en la que ens vam endinsar en el món Gaudinià.
Aquest projecte permet descobrir des de diverses perspectives i visions el moviment modernista i pretén assolir uns quants objectius com iniciar en el món de les TIC, desenvolupar opcions de recerca i investigació o la interacció entre centres amb un projecte comú.
Busca el treball en grups reduïts compresos per integrants de l'E.S.O. els quals accedint a blocs diversos poden comparar les diferents feines dutes a terme.
A més, es pot accedir a un fòrum per tal de compartir impressions, pensaments i opinions sobre el projecte en qüestió.
Em sembla un projecte molt interessant per expressar-se amb llibertat i en el que s'adopten formes alternatives de treball interactiu innovadores.

http://www.xtec.cat/~jpere242/altres/grup%20treball/gt_portada.html

Pautes per a la realització d'un debat

Quan fem un debat tot el grup participa aportant opinions i arguments en relació a un
tema. Un debat serveix per moltes coses. En primer lloc:
‐ ... per contrastar opinions,
‐ ... per aportar arguments,
‐ ... per enriquir‐nos amb opinions i arguments d’ltres persones que potser
no havíem imaginat.

Però també ajuda:
‐ ... a millorar la nostra capacitat d’expressió,
‐ ... a aprendre a argumentar les opinions,
‐ ... a saber escoltar i a saber replicar,
‐ ... a canviar d’opinió si algú ens convenç,

A. Un debat té una fase prèvia:
1. Es planteja un tema o una pregunta.
2. Pensem en la opinió que tenim sobre el tema o la resposta que donem a la pregunta.
3. Pensem per què tenim aquella opinió (arguments) o per què donem aquella resposta (raonament).
4. Anotem l’opinió o la resposta i al costat els arguments o raonaments.
Opinió o Resposta Arguments o raonaments
5. Pensem quines opinions poden ser diferents de les nostres i en quins arguments
es poden recolzar. Com podríem contradir aquests arguments?

B. Un debat té un funcionament:
1. Qui dirigeixi el debat l’iniciarà formulant formalment la pregunta o plantejant
el tema.
2. Durant la primera part del debat s’exposaran ordenadament, un a un, les
opinions o respostes. També s’enunciaran els arguments principals que sustenten la nostra posició.
3. En aquesta fase el torn de paraules serà successiu i preestablert. Es mirarà
d’evitar la confrontació o les respostes directes a d’altres intervenents.
4. Tot seguit s’iniciarà la segona part, la fase d’interacció. Qui dirigeixi concedirà
les paraules a qui la demani i anotarà l‘ordre d’intervenció segons l’ordre de demanda.
5. En aquesta fase els participants poden referir‐se directament a intervencions
d’altres companys, contestar‐los, contradir‐los o mostrar acord. Segons
convingui caldràusar les informacions que hem preparat a la fase prèvia.
6. La persona que dirigeixi pot plantejar alguna nova pregunta o fer algun
aclariment per tal de reconduir el debat.

C. Un debat té un balanç:
1. S’ha d’entendre que l’objectiu de les discussions que es donen al llarg d’un
debat és confrontar idees i arribar a acords, si existeix la possibilitat.
2. Al llarg de balanç, que farà la persona que dirigeixi el debat, es mirarà de
destacar aquells punts en els que els participants han arribat a acords i aquells
altres en els que s’observen discrepàncies, seran les conclusions del debat.
Després de repassar l’estat de la qüestió, es farà una valoració de la dinàmica i dels resultats de l’activitat.
3. Es preguntarà als alumnes si estan d’acord amb la valoració final i s’acceptaran
matisacions.

Aprenentatge i TIC

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquest cas l'ordinador adopta el rol de tutor sobre l'alumne.

A classe com a exemple vam utilitzar el JClic, un programa amb el que vam jugar i ens en vam adonar que realment si que marcava un tutoratge. L'ordinador no només et va guiant, sinó que és qui estipula si el camí o respostes que esculls són correctes o no. Però per altra banda no diu en què has fallat.

Personalment crec que és una bona modalitat d'aprenentatge però no pas la millor.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

En aquest cas l'interès es centra en l'alumne que és qui ensenya , per dir-ho d'alguna manera, a l'ordinador guiant-lo i fen-li prendre decisions. L'interacció del professor succeeix quan és estrictament necessària per fer pensar al nen o fer-lo reflexionar.

Crec que amb aquest tipus de recurs es potencia l'autonomia del nen i ajuda a que prengui decisions en funció de la coherència.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

En aquest tipus de recurs es perceb evolució dels sistemes tutorials. Hi ha un aprenentatge per descoberta més profund ja que es tracta d'un sistema més tancat que els anteriors. El grau de llibertat és més limitat que en el cas del Logo.L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat.

Aquest joc aporta un seguit de valors així com la comprenció de conceptes limitadament més abstractes com la geometria o simplement la gravetat per tal d'aprofunditzar en la realitat.

A classe amb aquest joc m'ho vaig passar realment bé i me'n vaig adonar que també es pot aprendre a l'hora que es disfruta i es gaudeix d'opcions més dinàmiques.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Molt sovint utilitzem l'ordinador com a eina, per tant, és des de petits que s'hauria d'instaurar l'aprenentatge d'aquest recurs. Actualment l'ordinador és una eina constantment emprada i proporcionaria un ajud notori als infants també.

És necessària la utilització d'aquest recurs per a la obtenció d'informació i gestió d'aquesta.

Web Quest

Una WebQuest és un tipus d'activitat didàctica que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet, que promou la utilització d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes i inclou una avaluació autèntica
Una WebQuest té la següent estructura:
-Introducció
-Tasca
-Procés
-Recursos
-Avaluació
-Conclusió
-Autors

Tipus de webquest

Curta durada
Objectiu:
L'objectiu educatiu d'un WebQuest a curt termini és l'adquisició i integració del coneixement d'un determinat contingut d'una o diverses matèries.
Durada: es dissenya per a ser acabat d'un a tres períodes de classe.

Llarga durada
Objectiu: Extensió i processament del coneixement (deducció, inducció, classificació, abstracció, etc)
Durada: Entre una setmana i un mes de classe

WEB 2.0 i Cibernàrium

Que és el Cibernàrium i quines activitats ens pot oferir?

El Cibernàrium queda definit com un centre d’alfabetització de les noves tecnologies, i es centra en una formació i divulgació per el desenvolupament personal i professional. Tenen més de 82 activitats diferents, algunes duren més d’una hora i aquestes activitats són gratuïtes.
La conferència "La web 2.0 i l’educació" es va dur a terme al Cibernàrium i tal i com diu el títol de la conferència es va parlar sobre avenços tecnològics i la relació o interacció entre aquests i l'educació. Es va fer explicació del que implica la web 2.0 i posterior a la xerrada es va donar la opció de fer preguntes en un debat que es va transformar en un seguit d'opinions per part de tots nosaltres. Es va fer especial ènfasi en el perill d'excedir-se en la utilització de les noves tecnologies per tal de no perdre valors.

Aquí us deixo una cançó del fill del rei (Bob Marley). Me la va descobrir una amiga, em va encantar, i jo ara us la descobreixo a tots vosaltres. Que la disfruteu...

Pd: la lletra fa relexionar.

L'educació mediàtica i els tòpics

Tres tòpics sobre els mitjans

Tòpic 1: Davant de la televisió, el receptor és passiu
El receptor és totalment passiu. Capta els missatges però no n'envia. Tot i això sabem que entén el que veu i inconscientment crea esquemes de coneixement interrelacionants amb la informació que li és proporcionada.

Tòpic 2: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Ens envolten un seguit de notícies que possiblement ens creen una barrera, i per tant, ens fa invulnerables. Aconsegueixen que coses transcendentals ens semblin res, i això no és bò per als valors personals de cadasscú.

Tòpic 3: La televisió és un mitjà generador de "modes"
La televisió ens fa esclaus d'un seguit de modes imposades que si fossim suficientment intel·ligents deixaríem de banda. Estereotips i estigmes ens rodegen i , com no, ens fan patir.
Conec gent víctima directa d'aquests estereotips i n'estic fart de que la societat en la que vivim sigui tan hipòcrita.

Anàlisi d'un anunci

EXPLICACIÓ DE L'ANUNCI

Amb el títol "stop the bullets, kill the guns", aquest és un anunci en què una associació anglesa en contra de les armes ens intenta fer entendre amb abssència de paraules com les armes ho destrueixen tot.
Un seguit d'objectes com un meló o un pot de ketchup són atravessats per una bala i esbocinats sense pietat.
L'anunci se'ns presenta a càmera lenta per poder apreciar millor i de manera més clara la intencionalitat de la idea. Al final de l'spot, apareix la cara d'un nen situada de la mateixa manera que els objectes anteriorment esmentats exemplificant així que ningú està inmunitzat a un projectil.
L'acompanyament musical, en substitució de les paraules, és una estrofa d'òpera lenta per accentuar o millor dit contraposar-se amb la violència explítita de les imatges.


ANÀLISI DELS ELEMENTS FORMALS

Un fons blau, elements destroçats per bales, l'acció dels fets a càmera lenta i una música suau de fons són suficients per transmetre el concepte. Sembla una descripció simple però amb això n'hi ha prou per adonar-se'n de com n'estèm d'indefensos quan una arma ens rodeja. Són necessàries realment, o en podríem prescindir?


DISCURS VERBAL

Pel que fa al discurs verbal és nul, no n'hi ha. Això ajuda a la major atenció cap al que l'anunci ens descriu:el resultat d'un dispar.
Per altra banda la música acompanya molt encertadament ja que exagera el dramatisme durant tot el transcurs de l'spot.


CONCLUSIONS I VALORACIÓ PERSONAL:

Personalment si he escollit aquest anunci en part és perquè sempre he cregut en la frase "val més una imatge que mil paraules". M'ha atret la forma en què els publicistes han sabut descriure d'una manera tan subtil la violència que per desgràcia ens rodeja. Per altra banda el fons s'adequa al com està representat i l'objectiu es compleix amb escreix.
Val a dir també que la simplicitat ajuda, i sembla poc estudiat però n'estic segur que cada instant està programat amb deteniment.
En definitiva, m'ha agradat molt.

Mapa conceptual sobre internet

Aquest mapa conceptual el varem fer en David i jo a classe de GTIC i el podríem descriure com un arbre amb les diverses opcions i característiques sobre internet, des de programes fins adreces concretes o quines funcions i opcions ens pot proporcionar

Qui ets tu...?

Vaig conèixer en Martí el primer dia de classe a blanquerna. Des del primer moment alguna cosa em va dir que tindríem afinitat, i poc a poc s'ha anat demostrant que no em vaig equivocar atès que són diversos els treballs de grup que hem fet junts. Una de les característiques més vistoses d'aquest noi de 19 anys nascut a Berga és la facilitat que té a l'hora de conèixer gent i aquest caràcter simpàtic que d'alguna manera et fa sentir agust. D'aspecte podríem dir que és alt, de complexitat gran i amb un somriure d'orella a orella.
L'entrada a la universitat m'ha fet deixar amics enrrere, però haver conegut en Martí em facilita molt les coses perquè sé que compartirem molts bons moments. En relació a les classes, només cal dir que n'és el delegat pel que, de ben segur puc dir, tenim un molt bon representant.
Només l'he pogut conèixer dins del recinte universitari, pel que potser encara no puc fer una descripció prou detallada però espero poder-ne fer una de millor d'aquí ben poc.
Aquí acaba la breu descripció d'en Martí, però no sense abans recomanar a tot aquell que no el conegui que ho faci, perquè s'endurà una agradable impressió.